dona economista

La missió social de l’economista ha de ser paritària

Aquest any 2022 la fiscalitat és un dels temes, junt amb la guerra Rússia-Ucraïna, els increments de preus de l’energia i la inflació, que més ha estat en portada periodística per l’enorme quantitat de documents que han parlat sobre la reforma fiscal espanyola.

El més conegut és el Libro Blanco sobre la Reforma Tributària, que dona compliment a la Resolució de 12 d’abril de 2021, de la Secretaria d’Estat d’Hisenda[1], per la que es crea el Comitè de persones expertes per a elaborar el llibre blanc sobre la reforma tributaria[2] (Comité Personas Expertas, 2022), una obra de 786 pàgines que pretén servir de fonament per a una reforma del sistema tributari que garanteixi la sostenibilitat de les finances públiques, de manera que pugui respondre al finançament de la despesa pública, contribuint a reduir el dèficit estructural i al manteniment de l’Estat del Benestar.

Però no és l’únic que hem tingut damunt de la taula.

La patronal Foment del Treball va constituir el Grup d’Experts Tributaris de Foment, integrat per més d’una vintena de prestigiosos professionals, així com per representants de la pròpia institució, que ha elaborat el Llibre Verd per a la Reforma del Sistema Tributari (Foment del Treball, 2022)[3], un llibre de 107 pàgines redactat sota la premissa de que la fiscalitat es un instrument de política econòmica i no un mecanisme per quadrar els comptes públics.

L’Instituto de Estudios Económicos, també ha publicat un Libro Blanco para la reforma fiscal en España (Instituto de Estudios Económicos, 2022)[4] una obra de 834 pàgines que pretén plantejar una visió precisa, tècnica, plural i objectiva de com ha de ser el disseny d’un sistema fiscal, on han participat més de seixanta experts.

L’Asociación Profesional de Inspectores de Hacienda del Estado (IHE)[5] ha publicat un altre document de 146 pàgines titulat Propuestas contra el fraude fiscal y de reforma de las administracions tributarias. (Asociación Profesional de Inspectores de Hacienda, 2022)

El Consejo General de Economistas[6] ha resumit en un document de 44 pàgines les conclusions de les sis sessions dutes a terme entre juliol de 2021 i febrer de 2022, titulades “Encuentros REAF sobre la reforma fiscal (Consejo General de Economistas REAF, 2022), –en las que varen participar alguns dels millors experts en cadascuna de les respectives matèries tractades: 1) línies mestres de la reforma fiscal a Espanya; 2) la reforma de l’Impost sobre Societats; 3) la reforma de la fiscalitat autonòmica i local; 4) la reforma de la tributació de la riquesa; 5) la reforma de la imposició indirecta i de la tributació mediambiental; i 6) les vies per a reduir el frau fiscal.

Tant des del punt de vista acadèmic, com des del professional i empresarial, tots ells tracten qüestions que son, sovint, complementàries.

En aquest breu anàlisi ens centrarem, fonamentalment, en el llibre blanc del Comitè proposat per la Secretaria d’Estat d’Hisenda i en el llibre verd de Foment del Treball.

1.      El Libro Blanco sobre la Reforma Tributària

El Libro Blanco s’estructura en cinc capítols:

·       El capítol I realitza un diagnòstic del sistema tributari actual (pàg. 55), posant especial èmfasi en l’anàlisi dels dos grans impostos del sistema, l’Impost sobre la Renda de las Persones Físiques -IRPF- (pàg. 126) i l’Impost sobre el Valor Afegit -IVA-(pàg. 149), apuntant consideracions específiques en matèria de compliment normatiu i Administració tributària (pàg. 188).

·       Els capítols II a V es dediquen a l’estudi dels temes sobre els que la Secretaria d’Estat d’Hisenda va suggerir un major anàlisi tècnic: la fiscalitat mediambiental (capítol II, pàg. 207); la imposició societària (capítol III, pàg. 317) ; el gravamen sobre les activitats de la economia digital, l’incentiu fiscal a la innovació, l’emprenedoria i les activitats emergents (capítol IV, pàg. 476); i l’aplicació harmonitzada dels impostos patrimonials, fonamentalment, a l’Impost sobre el Patrimoni -IP- i l’Impost sobre Successions i Donacions -ISD- (capítol V, pàg. 613).

Amb independència de les recomanacions establertes en el capítol I en relació amb l’IRPF i l’IVA, els capítols II a V inclouen un total de 118 concretes propostes sobre les s’haurien de sustentar les bases d’una reforma tributaria estructural a mig i llarg termini que modernitzi i incrementi l’eficiència del sistema tributari espanyol.

Propostes més significatives:

Impost sobre Societats (IS)

Es proposen qüestions relacionades amb la millora de la definició de seu de direcció efectiva, integrar la regulació dels establiments permanents en la normativa de l’IS, major precisió en la normativa anti-deslocalització i recuperar el règim de transparència fiscal para las entitats patrimonials.

En quant a la base imposable, es recomana una simplificació dels ajustos al resultat comptable.

Respecte a la correcció de la doble imposició internacional, es recomana tornar a avaluar la reducció de l’exempció al 95% en funció dels seus efectes recaptatoris. En aquest sentit, es proposa una potencial substitució de la mateixa per un enduriment dels requisits per a aplicar l’exempció (10% de participació, 2 anys de tinència i tributació efectiva mínima a l’exterior).

Es proposen també reformes en matèria d’amortització: actualització periòdica de les taules per a adequar-ho a la depreciació econòmica, simplificació de los mètodes d’amortització, revisió de l’amortització dels intangibles i donar un tractament privilegiat als actius que contribueixin a la transició energètica.

En quant fa referència a la  compensació de bases imposables negatives, s’advoca per eliminar la franquícia del milió d’euros, establir un percentatge únic de compensació màxima (70%) per a tot tipus de contribuents i mantenir el període indefinit de compensació.

També proposa modificar el tractament fiscal de la càrrega financera introduint una deducció basada en l’increment dels fons propis, que es finançaria amb l’eliminació de les reserves de capitalització i anivellament, mantenint les actuals restriccions a la deduïbilitat dels interessos.

Es refusa incloure una tributació mínima basada en el resultat comptable o modificar els tipus de gravamen i es recomana la comprovació periòdica dels beneficis fiscals i els règims especials amb l’objectiu de verificar que aquests incentius estan aconseguint els objectius perseguits pel legislador.

Tanmateix, s’advoca pel manteniment de la pràctica totalitat dels incentius fiscals existents: patent box, règim SICAV y SOCIMI, deducció per donatius i esdeveniments d’especial interès públic.

En relació amb la deducció per I+D+i es proposen les següents millores:

  • No afectarà al còmput del tipus mínim de gravamen del 15% recentment aprovat.
  • Comptabilització amb les bonificacions a la Seguretat Social
  • Millora de la seguretat jurídica i simplificació del procediment d’acreditació
  • Millores en els percentatges de deducció per al personal investigador exclusivament afecte i per a les inversions
  • Inclusió de les despeses relacionades amb Big Data, la Intel·ligència Artificial o la Industria 4.0. i els vinculats a les àrees finançades pel Programa Next Generation EU.
  • Eliminació del límit d’aplicació de les deduccions i, en el seu cas, aplicació de la monetització en l’exercici de la liquidació, sense cap descompte i sense requisits addicionals per a quanties inferiors a 1 (IT) i 5 (I+D) milions d’euros.

Addicionalment, s’inclou una anàlisi del sistema de pagaments fraccionats: han d’operar sobre la base imposable del propi període i el tipus hauria de ser 5/7 del tipus final; també es proposa l’eliminació del pagament fraccionat mínim.

Finalment, es proposa l’eliminació de l’Impost sobre Activitats Econòmiques.

Tipus únic de l’IVA

El Libro Blanco planteja l’eliminació progressiva del tipus reduït i supereduït per a arribar a la convergència en un tipus.

En matèria de IVA, s’argumenta que Espanya recapta menys en aquest impost que la mitjana de la UE (el tipus implícit només és superior al de Romania i Itàlia) i, en conseqüència, planteja reduir els beneficis fiscals en aquest tribut, doncs son molt elevats.

És per això que el Libro Blanco proposa mantenir el tipus únic de l’IVA en el 21% o baixar-lo al 15%. Si es mantingués el tipus vigent, l’eliminació dels tipus reduïts incrementaria la recaptació en 27.100 milions d’euros; per contra, si es volgués mantenir constant la recaptació el tipus podria reduir-se fins, aproximadament, al 15%.

En qualsevol cas, l’eliminació dels tipus reduïts (10%) y supereduïts (4%) hauria de fer-se de forma gradual, un cop consolidada la recuperació econòmica, mitjançant la compensació dels sectors més dèbils afectats. Aquestes compensacions es podrien produir establint un sistema de prestacions directes a les persones amb menys recursos o introduint una deducció reemborsable en l’IRPF. De no poder-se garantir un mecanisme de compensació, s’hauria de descartar l’increment del tipus impositiu per als bens i serveis de primera necessitat.

De la mateixa manera, en matèria d’IVA, els experts proposen eliminar, de manera gradual, els tres règims especials existents en l’actualitat: el règim simplificat, el recàrrec d’equivalència i el de l’agricultura, ramaderia i pesca.

Deduccions en l’IRPF

En quant fa referencia a l’IRPF, el document proposa l’aprovació d’una deducció o prestació reemborsable per als treballadors amb sous baixos i una altra deducció per fills menors de 18 anys per a reduir la pobresa infantil. També proposen generalitzar l’estimació directa, el que implicaria acabar amb la tributació per mòduls.

També proposa la supressió de la deducció per arrendament de vivenda en l’IRPF, en la mesura que es pogués incloure aquests rendiments en base de l’estalvi, i l’eixamplament de la base imposable suprimint aquelles exempcions, reduccions, deduccions o règims especials no justificades. Entre d’altres, proposa el replantejament de l’exempció dels guanys patrimonials obtinguts per la transmissió de la vivenda habitual per persones majors de 65 anys, en determinats nivells de renda i patrimoni del contribuent.

Proposa també la supressió del tractament privilegiat de l’exempció total de les dietes i assignacions per a despeses de viatges que s’abonen als diputats espanyols en el Parlament Europeu, als diputats i senadors de les Cortes Generales, als membres de les assemblees legislatives autonòmiques, regidors d’ajuntaments i membres de les diputacions provincials, cabildos insulars i altres entitats locals.

Respecte al caràcter dual de l’IRPF, el Libro Blanco recomana mantenir-ho, tot i que plantegen integrar a la base de l’estalvi les rendes del capital immobiliari i les rendes immobiliàries imputades.

Impostos Especials

Els experts recomanen incrementar la fiscalitat dels tipus de gravamen de determinats consums d’alcohol, el canvi en l’estructura de l’impost especial sobre les cigarretes per a convertir el component específic de gravamen en el principal element del tributs, a la vegada que es proposa gravar la cigarreta electrònica.

Fiscalitat verda

Les propostes de fiscalitat verda plantejades pel Comitè d’Experts en el Libro Blanco incrementarien la recaptació en 5.941 i 15.023 milions d’euros.

En aquest àmbit, es plantegen propostes en relació a l’energia elèctrica i el transport, sectors que considera d’actuació prioritària, però també ho fa en relació als residus i l’aigua

Entre les seves propostes estan les d’equiparar la fiscalitat del dièsel a la gasolina, augmentar impostos als carburants, un impost sobre els bitllets d’avió, generalitzar peatges, una taxa municipal sobre el trànsit per a accedir a les grans ciutats i la rebaixa de la fiscalitat aplicada a la electricitat, suprimint l’Impost sobre el Valor de la Producció de l’Energia Elèctrica (IVPEE) i rebaixant l’Impost Especial sobre la Electricitat (IEE).

En el seu informe, conclouen que el sistema fiscal espanyol es caracteritza per un reduït pes dels impostos mediambientals, amb tipus baixos, en comparació a la resta de països europeus, i apunten a la necessitat d’introduir compensacions per a persones amb menor capacitat i ajudes sectorials, davant el seu component regressiu.

ü  La fiscalitat del sector elèctric

En el sector elèctric aposten per rebaixar la fiscalitat en 2.717 milions d’euros amb la supressió de l’IVPEE, al voltant de 1.230 milions (actualment suspès), i rebaixar l’IEE (1.487 milions), actualment en el mínim legal.

Tot això dirigit a reduir el preu de l’electricitat i fomentar-ne l’electrificació. Amb les dues rebaixes, subratllen, n’hi ha prou per aconseguir aquests objectius i, per tant, no recomana rebaixes addicionals, rebutjant una baixada permanent del tipus d’IVA (ara, de forma temporal, en el 10%, des del 21%).

D’altra banda, també crida als poders públics a reflexionar sobre la possible reforma de les figures tributàries i no tributàries que recauen sobre l’energia nuclear per garantir una completa cobertura dels elevats costos que suposarà l’operació i el desmantellament de les seves instal·lacions i la gestió dels seus residus.

ü  Creació d’un Impost sobre els bitllets d’avió

En el transport, el Comitè planteja revisar i crear nous impostos dirigits a moderar l’ús de pràctiques contaminants i fomentar alternatives més netes, arribant a plantejar fins i tot un nou impost sobre els bitllets d’avió, per al qual simula el tipus impositiu aplicat per Països Baixos el 2021 de 7,85 euros/passatger.

Amb aquest impost, el preu final s’elevaria fins a un 15% per a vols domèstics i un 6,6% en vols internacionals, provocant una caiguda en el nombre de viatgers del 8,5% i d’un 5,6% en el volum d’emissions de diòxid de carboni (CO2). L’augment de la recaptació arribaria a uns 952 milions d’euros, segons aquesta estimació.

D’altra banda, proposa la tributació dels combustibles d’aviació, marítims i agraris (recomanant la seva introducció gradual i un ús majoritari dels ingressos a compensacions sectorials per a buscar alternatives), que podrien assolir fins a 1.701 milions en la recaptació (mínim de 206 milions) per a rebaixar entre un 1,5% i un 13% les emissions de CO2.

ü  Vinyetes: Peatges i taxes d’ entrada a la ciutat

Les principals propostes passen per la implantació de peatges per al pagament per ús de les vies d’alta capacitat i la creació d’una nova taxa municipal sobre la congestió per enfrontar els problemes de contaminació i dreceres a les grans ciutats.

Amb els peatges, el Comitè planteja dues simulacions: una amb el pagament d’1 cèntim/quilòmetre per a vehicles lleugers i 3 cèntims/quilòmetre per a vehicles pesants; i un altre en el qual els segons arribarien a pagar fins a 4,9 cèntims/quilòmetre.

En el primer exemple, la recaptació arribaria a 1.172 milions d’euros, no lluny dels 1.241 milions d’euros recollits en els Pressupostos per a la conservació de carreteres, segons apunten a l’informe els experts, mentre que en el segon cas la recaptació podria assolir gairebé els 1.400 milions.

Per a la taxa sobre els embussos no planteja cap simulació, però manifesta la preferència d’un tribut sobre els vehicles que variï, segons el volum de trànsit, en funció de la localització i hora del dia, enfront de la solució de zones de baixa emissió, solució habitual per les autoritats locals.

ü  Pujada generalitzada d’ hidrocarburs

Així mateix, el Comitè recupera el conegut com l’impost al dièsel, en proposar l’equiparació fiscal del dièsel a la gasolina.

Els experts d’Hisenda també advoquen per un augment generalitzat i substancial de la fiscalitat aplicada als hidrocarburs, que es combinaria amb el futur Fons Nacional de Sostenibilitat del Sistema Elèctric (FNSSE) i l’actual sistema de drets d’emissió de CO2.

En el cas del gas natural, preveuen una accissa sobre el gas natural per a incrementar la seva recaptació d’entre 634 i 1.960 milions d’euros (i reduir un 7,5% les emissions de CO2), que podria arribar a 3.236 milions d’euros en combinar-ho amb les eines fiscals anteriorment esmentades.

ü  Reforma dels impostos de matriculació i circulació

En l’automoció, els experts avaluen elevar les accisses espanyoles sobre carburants, especialment en el cas dièsel, en el rang alt de la Unió Europea, que combinat amb l’FNSSE i l’impost al CO2 portaria a una recaptació addicional de 4.946 milions en el dièsel residencial, 1.043 milions en Gasolina 95 i 2.515 milions en el transport professional.

Un impacte que, apunten, aconsella una aplicació gradual que limiti efectes inflacionistes i l’adopció de compensacions per nivells de renda i ajuts per a l’adaptació i transformació a vehicles alternatius.

El Comitè també contempla en el seu informe la modificació de l’impost de matriculació i de circulació per adaptar-los al principi de qui contamina paga, amb canvis que provocarien entre 862 milions i 2.335 milions d’euros en l’Impost especial sobre determinats mitjans de transport (IEDMT), i entre 276 i 610 milions d’euros en l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM).

Manteniment de l’Impost sobre el Patrimoni (IP) i el de Successions i Donacions (ISD).

En el darrer capítol del Llibre Blanc s’analitzen els principals impostos patrimonials, així com la conveniència i necessitat d’ordenar l’exercici de determinades competències relatives als impostos personals sobre la riquesa, la regulació de les quals ha estat en part cedida a les CCAA de règim comú i es proposen possibles reformes en aquest àmbit.

En relació amb els fonaments econòmics i jurídics d’aquests impostos, els experts han recordat que a Espanya, igual que en altres països de l’entorn, la desigualtat de riquesa és més àmplia que la de la renda. A més, han apuntat que la bretxa entre els extrems s’ha fet més profunda des dels anys de la crisi financera, de manera que una proporció rellevant i creixent de la riquesa es concentra en especial en la part més alta de la distribució.

Entrant en detall, sobre l’IP, el Comitè recomana el seu manteniment. A més es proposa el manteniment del límit conjunt IRPF-IP, amb una possible elevació de l’impost mínim a pagar. Quant al mínim exempt, es considera convenient establir-lo en un milió d’ euros, per procurar concentrar la tributació a la part alta de la distribució de la riquesa. Finalment, el comitè advoca per una reducció de la tarifa, mantenint en tot cas el seu caràcter progressiu.

Pel que fa a la necessària reforma de l’ISD, entre altres propostes per ampliar la base imposable, el Comitè proposa mantenir la reducció per adquisició d’empresa individual, negoci professional i participacions en entitats, tot i que, igual que succeeix amb l’exempció del patrimoni empresarial i professional en l’IP, urgeix a avaluar periòdicament l’ efectivitat d’ aquest benefici fiscal.

A més el comitè aconsella revisar la regulació dels requisits exigits per a la seva aplicació, en particular, l’ establiment d’ un import màxim de base imposable que pogués beneficiar-se d’ aquesta reducció. I en la mateixa línia que en l’IP, el comitè proposa un mínim exempt alt i una escala de gravamen moderada per als grups I i II de parentiu.

Amb tot, el Comitè suggereix al Govern que la reforma d’aquests impostos a la riquesa ha d’acompanyar-se necessàriament d’una diferent delimitació de la capacitat normativa de les comunitats de règim comú per assegurar l’enfortiment dels seus ingressos tributaris.

El comitè s’inclina per la conveniència d’avançar cap a una concentració de les competències normatives de les comunitats en l’àmbit del mínim exempts, les escales de gravamen i possibles deduccions o bonificacions de la quota. Així, es mantindria la coordinació en tot el territori de les bases imposables i liquidables i s’ asseguraria una quantia mínima de gravamen efectiu.

2.      El llibre Verd de Foment del Treball

L’objectiu del Llibre Verd de Foment és poder contribuir a posar els pilars bàsics d’una Fiscalitat Competitiva, al servei de l’economia productiva, per a generar riquesa, poder-la redistribuir equitativament, crear llocs de treball, contribuir al finançament de la societat del benestar, eliminar les desigualtats socials i reforçar la cohesió social.

La principal conclusió de l’anàlisi de Foment és que la pressió fiscal no és baixa, però sí ho és el nombre de contribuents.

Els principals aspectes proposats son:

Supressió de l’IP

Motius:

·         L’IP és un impost confiscatori, que penalitza l’estalvi i perjudica la inversió, la competitivitat i el creixement econòmic i que no existeix a cap país de la UE, excepte a Espanya.

·         Des de Foment s’espera la sentència del Tribunal Constitucional que ha estat interposada.

·         Mentre es mantingui l’IP, es planteja la bonificació del 100% per part de la Generalitat de Catalunya, ja que es tracta d’un impost cedit.

Aflorar la economia submergida

Foment insta al Govern de l’Estat a elaborar un pla estratègic de 4 anys per aflorar 10 punts de l’economia submergida que a Espanya representa un 25% del PIB.

Això representaria un increment de la recaptació fiscal al voltant del 3’5 punts del PIB, o sigui, 33 mil milions d’euros en finalitzar al Pla.

Amb aquesta mesura s’aflorarien 1’5 milions d’assalariats.

Impost sobre Successions i Donacions

Es proposa:

·         Bonificació del 100% per patrimonis adquirits pel cònjuge, ascendents i descendents, sempre que no superi 1 milió d’euros, així com per a l’adquisició de l’habitatge habitual del causant.

·         Reducció dels trams aplicant un tipus mínim del 4% i un màxim del 9%.

Protegir fiscalment la continuïtat de l’empresa familiar

El Llibre Verd de Foment proposa ampliar l’àmbit familiar en un mínim del 20% a oncles i nebots (parents col·laterals de 3er i 4rt grau).

Reducció de l’IS pels beneficis reinvertits

Proposar un tipus mínim del 15% pels beneficis reinvertits de les empreses.

IRPF. Desgravació fiscal per les quotes pagades per despeses sanitàries

Davant d’un context de tensió assistencial en l’àmbit sanitari i de la necessitat de recuperar els nivells d’atenció pre-crisi, resultaria adequat incorporar una desgravació fiscal del 15% de les despeses sanitàries realitzades pel contribuent (que incorporaria les primes per assegurances o mutualitat de salut) en l’IRPF o bé l’extensió de l’actual exoneració fiscal com a despesa en espècie, però introduint mecanisme que permeti la seva millor implementació per als treballadors de les pimes.

3.      Conclusions

La caiguda del PIB espanyol l’any 2020 va ser la més gran dels països membres de la UE-27 (-10,8 %) i la recuperació pel 2021 (+5,0 %) no va compensar ni la meitat del que es va perdre. Espanya serà dels darrers països en retornar al nivell d’activitat econòmica anterior a la pandèmia.

L’escenari fiscal europeu es avui pitjor i més asimètric entre països que el de 2019. Dèficit i deute públic es troben més lluny que mai dels límits del 3% y del 60%, respectivament, que fixava el Pacte d’Estabilitat i Creixement, i aquestes distàncies varien sensiblement entre països, un escenari preocupant davant la futura reactivació de las regles fiscals.

La tornada de las regles fiscals, tot i considerant un possible retràs motivat per l’impacte econòmic de la guerra a Ucraïna, suposa un repte molt important, i la forma en la que es concreti condicionarà la política pressupostària dels propers anys.

Espanya té un dèficit estructural del 4,3% del PIB que s’acumula sobre un deute públic que en 2024 seguirà per sobre del 110% del PIB, seguint en el quartil de països de l’UE-27 més endeutats, al costat de Grècia, Itàlia, Portugal, França i Bèlgica i més de 50 punts de PIB sobre el nivell de referència avui vigent (60%). D’aquí que sigui recomanable definir una estratègia de consolidació fiscal a mig termini, mitjançant canvis en el sistema tributari i/o ajustos pel costat de la despesa, per a reduir el dèficit estructural.

La consolidació pressupostària a Espanya no només és necessària per a complir amb normes externes; l’estabilitat fiscal té valor per ella mateixa i exigeix compromís social i polític amb una estratègia a mig termini creïble i coherent.

Uns comptes estructuralment molt desequilibrats limiten la capacitat de resposta a les crisis futures, ens fan vulnerables a les tensions en els mercats financers internacionals, ens fan perdre reputació i pes en els fòrums econòmics internacionals i distorsiona la relació entre els beneficis de la despesa i el sacrifici que suposen els impostos, traslladant els costos a les generacions futures. Les regles fiscals europees han ser reformades i adaptades i és molt raonable demandar que s’adaptin a la realitat dels diferents països. (Lago Peñas, 2022).

Per tot això es fa necessari que, un cop acabades les polítiques econòmiques expansives, sigui necessari pensar en un pla de reformes i de consolidació fiscal, a mig i llarg termini, i de sanejament de les finances públiques, amb un pla tributari de transparència que generi certesa. I per aquest motiu, es fa necessària la discussió sobre quin sistema fiscal ha de tenir l’Estat espanyol per a fer front a aquestes necessitats: increment d’impostos, eficiència en la despesa pública, crear riquesa per poder-la redistribuir equitativament, generar llocs de treball, eliminar les desigualtats socials i seguir gaudint d’una sanejada societat del benestar.

Les lectures d’aquest llibres ens poden fer reflexionar sobre quina ha de ser la millor estratègia a adoptar: més impostos per a disposar de més i millors serveis socials Vs menys impostos amb menys serveis socials.

Socialitzar pèrdues privatitzant els beneficis no semblaria la millor de les solucions.

L’increment de les desigualtat és un fet demostrat; revertir-ho està en mans d’una societat solidària, participativa i igualitària en gènere, mèrits i oportunitats.

Com ha de ser la reforma fiscal necessària? Per opinar, conèixer i prendre decisions tenim material al nostre abast. El vot està a les nostres mans.

Comparteix aquest article:
Share on twitter
Share on facebook
Share on linkedin
Share on telegram
Share on whatsapp

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.