Abaratar costes de producción con la disminución de salarios

Estos días es noticia el tema de salarios, concretamente la disminución de salarios y sobretodo el aumento de competitividad que esta obteniendo España con esta medida.

Según estamos escuchando en las noticias y leyendo en diferentes medios de comunicación, se nos esta inculcando la visión de que las empresas deben abaratar sus costes de producción para poder ser mas competitivos y una de las iniciativas sugeridas es mediante la disminución de salarios.

¿Sabéis cuando han disminuido los salarios? Según La Caixa y un informe que ha publicado recientemente, los salarios han disminuido un 7%, pero este dato se agrava más según un informe de CCOO, ya que nos informa que desde el 2009 los españoles desempleados junto con los pensionistas, han disminuido su poder de compra en un 14,3%.

¿Pueden los salarios llegar a disminuir hasta un 10%, que sugiere el Fondo Monetario Español? ¿Podremos llegar a ser igual de competitivos que Marruecos, disminuyendo los salarios un 10%?

Según mi aportación y mi visión, nunca podremos ser tan competitivos en España como en Marruecos, por temas de salarios, por eso es mejor mirar hacia otros objetivos, marcar otros caminos para mejorar nuestra competitividad.

Existen diversos métodos para abaratar los costes de producción empresariales y entre ellos podemos encontrar, invertir en investigación, desarrollo e innovación, optimización de los recursos de los que dispone la empresa.

2 respuestas a Abaratar costes de producción con la disminución de salarios

  1. Hola Ester,

    Estic totalment d’acord que l’estratègia de la devaluació interna no és la més adequada en un context econòmic com l’actual, està clar que no som el Marroc, en termes de mà d’obra i costos laborals, però hi ha una dada que mai no s’esmeta quan es recomana aquesta recepta de devaluació interna, què tampoc som el Marroc en termes d’endeutament privat financer (el que deuen les entitats financeres a l’estranger), ni tampoc en termes d’endeutament privat de families i empreses, el qual s’atansa al 240% del PIB.

    Per tant, si la recepta és baixar els salaris per augmentar la competitivitat externa i així poder competir amb mercats laborals low cost, mai no sortirem del pou; ja que ens resultarà impossible pagar el deute. Altrament, es recomana obrir l’aixeta del credit perquè families i empreses pugui endegar projectes de consum i inversion; si apuntem cap uns salaris a la baixa, la meva pregunta és: com podrem estimular un consum i inversió privada en l’actualitat molt depauperats? Com es reduirà la pesada càrrega d’interessos i retorn del deute?

    Aquesta fórmula estratègica per sortir de la crisis no té cap coherència per sortir de la crisis, denota que no es coneix la realitat productiva Catalana i Espanyola, i s’ha d’apostar per altres models dé millora de la productivitat i la competitivitat, els quals s’han d’articular a través de polítiques d’oferta, reconduint el finançament de la inversió cap a sectors amb potencial de creixement en treball qualificat i d’alt valor afegit.

    Aquí els economists tenim molt a dir, ja que gaudim entre els nostres coneixements com a professionals d’instruments conceptuals per analitzar la canalització d’aquests recursos cap als sectors d’activitat que crein valor. Aquesta és l’estratègia intel·ligent que ens permetrà sortir d’aquesta espiral negativa.

    Jordi.Hola Ester,

    Estic totalment d’acord que l’estratègia de la devaluació interna no és la més adequada en un context econòmic com l’actual, està clar que no som el Marroc, en termes de mà d’obra i costos laborals, però hi ha una dada que mai no s’esmeta quan es recomana aquesta recepta de devaluació interna, què tampoc som el Marroc en termes d’endeutament privat financer (el que deuen les entitats financeres a l’estranger), ni tampoc en termes d’endeutament privat de families i empreses, el qual s’atansa al 240% del PIB.

    Per tant, si la recepta és baixar els salaris per augmentar la competitivitat externa i així poder competir amb mercats laborals low cost, mai no sortirem del pou; ja que ens resultarà impossible pagar el deute. Altrament, es recomana obrir l’aixeta del credit perquè families i empreses pugui endegar projectes de consum i inversion; si apuntem cap uns salaris a la baixa, la meva pregunta és: com podrem estimular un consum i inversió privada en l’actualitat molt depauperats? Com es reduirà la pesada càrrega d’interessos i retorn del deute?

    Aquesta fórmula estratègica per sortir de la crisis no té cap coherència per sortir de la crisis, denota que no es coneix la realitat productiva Catalana i Espanyola, i s’ha d’apostar per altres models dé millora de la productivitat i la competitivitat, els quals s’han d’articular a través de polítiques d’oferta, reconduint el finançament de la inversió cap a sectors amb potencial de creixement en treball qualificat i d’alt valor afegit.

    Aquí els economists tenim molt a dir, ja que gaudim entre els nostres coneixements com a professionals d’instruments conceptuals per analitzar la canalització d’aquests recursos cap als sectors d’activitat que crein valor. Aquesta és l’estratègia intel·ligent que ens permetrà sortir d’aquesta espiral negativa.

    Jordi.Hola Ester,

    Estic totalment d’acord que l’estratègia de la devaluació interna no és la més adequada en un context econòmic com l’actual, està clar que no som el Marroc, en termes de mà d’obra i costos laborals, però hi ha una dada que mai no s’esmeta quan es recomana aquesta recepta de devaluació interna, què tampoc som el Marroc en termes d’endeutament privat financer (el que deuen les entitats financeres a l’estranger), ni tampoc en termes d’endeutament privat de families i empreses, el qual s’atansa al 240% del PIB.

    Per tant, si la recepta és baixar els salaris per augmentar la competitivitat externa i així poder competir amb mercats laborals low cost, mai no sortirem del pou; ja que ens resultarà impossible pagar el deute. Altrament, es recomana obrir l’aixeta del credit perquè families i empreses pugui endegar projectes de consum i inversion; si apuntem cap uns salaris a la baixa, la meva pregunta és: com podrem estimular un consum i inversió privada en l’actualitat molt depauperats? Com es reduirà la pesada càrrega d’interessos i retorn del deute?

    Aquesta fórmula estratègica per sortir de la crisis no té cap coherència per sortir de la crisis, denota que no es coneix la realitat productiva Catalana i Espanyola, i s’ha d’apostar per altres models dé millora de la productivitat i la competitivitat, els quals s’han d’articular a través de polítiques d’oferta, reconduint el finançament de la inversió cap a sectors amb potencial de creixement en treball qualificat i d’alt valor afegit.

    Aquí els economists tenim molt a dir, ja que gaudim entre els nostres coneixements com a professionals d’instruments conceptuals per analitzar la canalització d’aquests recursos cap als sectors d’activitat que crein valor. Aquesta és l’estratègia intel·ligent que ens permetrà sortir d’aquesta espiral negativa.

    Jordi.Hola Ester,

    Estic totalment d’acord que l’estratègia de la devaluació interna no és la més adequada en un context econòmic com l’actual, està clar que no som el Marroc, en termes de mà d’obra i costos laborals, però hi ha una dada que mai no s’esmeta quan es recomana aquesta recepta de devaluació interna, què tampoc som el Marroc en termes d’endeutament privat financer (el que deuen les entitats financeres a l’estranger), ni tampoc en termes d’endeutament privat de families i empreses, el qual s’atansa al 240% del PIB.

    Per tant, si la recepta és baixar els salaris per augmentar la competitivitat externa i així poder competir amb mercats laborals low cost, mai no sortirem del pou; ja que ens resultarà impossible pagar el deute. Altrament, es recomana obrir l’aixeta del credit perquè families i empreses pugui endegar projectes de consum i inversion; si apuntem cap uns salaris a la baixa, la meva pregunta és: com podrem estimular un consum i inversió privada en l’actualitat molt depauperats? Com es reduirà la pesada càrrega d’interessos i retorn del deute?

    Aquesta fórmula estratègica per sortir de la crisis no té cap coherència per sortir de la crisis, denota que no es coneix la realitat productiva Catalana i Espanyola, i s’ha d’apostar per altres models dé millora de la productivitat i la competitivitat, els quals s’han d’articular a través de polítiques d’oferta, reconduint el finançament de la inversió cap a sectors amb potencial de creixement en treball qualificat i d’alt valor afegit.

    Aquí els economists tenim molt a dir, ja que gaudim entre els nostres coneixements com a professionals d’instruments conceptuals per analitzar la canalització d’aquests recursos cap als sectors d’activitat que crein valor. Aquesta és l’estratègia intel·ligent que ens permetrà sortir d’aquesta espiral negativa.

    Jordi.

    • Primer de tot agrair-te la teva aportació Jordi i en segon lloc estic totalment d’acord i comparteixo la teva opinió en que hem de reactivar el crèdit per estimular el consum i la inversió.

      Se’ns dubte penso que el tema de reactivació del consum, es una part molt important per a que puguem sortir de la situació actual. ¿Però com activar el consum si la gent cada cop té menys poder adquisitiu?

      Si els economistes tenim molt a dir, ¿perquè no ens escolten? ¿perquè no ens deixen aportar el nostre granet de sorra? I que en puguem sortir tots beneficiats sortint de la crisi econòmica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>